![]() |
|
Format rectangular
horitzontal. Font: Treball propi. CC By-SA 3.0
|
És la relació entre les dues
orientacions fonamentals de l'espai: horitzontal i vertical. Per a descriure
quadres i gravats, en la majoria de museus i en molts llibres d'història de
l'art s'expressa habitualment altura x amplària. Però si descrivim
il·lustracions per a impressió, imatges digitals o fotografies, s'expressen al
revés: amplària x altura.
Emprar el format adequat és
molt important per a comunicar-nos amb el públic que veurà els nostres dissenys.
Els formats rectangulars són els més habituals, i poden expressar valors
distints, segons s'orienten: el format rectangular vertical té un aspecte
ascendent i actiu, mentre que el format rectangular apaïsat té un aspecte
passiu i pesat.
També s'utilitzen altres
formats, com el quadrangular (d'aspecte neutral i equilibrat) i el circular, la
característica fonamental del qual és la importància que adquireix el centre de
la imatge. En el format circular tot convergeix cap a aquest lloc privilegiat
geomètricament. Per tant, si s'aconsegueix equilibrar aquest efecte centrípet
amb altre centrífug el resultat en termes d'equilibri dinàmic sol ser molt
satisfactori.
A més a més, s’ha de tenir en compte el format el·líptic, més tens i dinàmic que el circular. En ell es manifesta la pugna entre l'horitzontal i la vertical però el que guanya en tensió ho perd en simetria central, ja que en les el·lipses hi ha dos punts d'energia.
A més a més, s’ha de tenir en compte el format el·líptic, més tens i dinàmic que el circular. En ell es manifesta la pugna entre l'horitzontal i la vertical però el que guanya en tensió ho perd en simetria central, ja que en les el·lipses hi ha dos punts d'energia.
![]() |
| Format circular. Rosassa de la Catedral de Lisboa. Font: Diego Delso. Wikipèdia. CC By-SA 3.0 |



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada