 |
| Distribució d'elements. Font: Colecandoo. CC By-SA 3.0. |
L'enquadrament editorial té una dimensió estratègica: organitza els
diferents elements que integren l'espai gràfic sobre la base de premisses generals.
El primer element a tenir en compte és el marc. En l’àmbit artístic el marc
aïlla les obres del seu entorn, cridant l'atenció sobre la seua composició: prestatges,
pedestals i vitrines proporcionen escenaris per a mostrar els objectes. Pel que
fa al disseny gràfic, retallades, bordes, marges, i llegendes són recursos
fonamentals del disseny gràfic.
En segon lloc ens trobem amb els marges, els quals proporcionen un marc
protector al voltant del contingut de les publicacions. També proporcionen
espai per a la informació, com números de pàgina i títols o capçaleres. Els
marges més amplis poden destacar una imatge o un camp de text, cridant la
nostra atenció sobre ells, mentre que els marges més estrets poden fer que el contingut
semble més gran.
En tercer tenim el sagnat, espai que es deixa quan no volem que reste un
marge blanc al contorn de l'arxiu que volem imprimir. Una imatge "sagna"
quan ix fora de les vores d'una pàgina. El fons desapareix, i la imatge sembla més
gran i activa.
Finalment hem de parlar de la relació entre text i imatge. Hem de considerar
que una imatge que es veu aïllada, sense cap text, està oberta a interpretació.
Però si hi agreguem text canvia de significat. Text i imatge es combinen de
maneres infinites: el text pot ser subordinat o dominant pel que fa a la
imatge, pot ser gran o menut, estar dins o fora, opac o transparent, llegible o
confús. El text pot respectar o fer cas omís de les fronteres d'una imatge.
Col·locar text sobre imatges d'alt contrast planteja conflictes de
llegibilitat. Caixes, barres i camps de color transparent són alguns dels
recursos emprats pels dissenyadors per a bregar amb el problema de separar el
text de la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada