 |
| Balança. Font: publicdomainvectors.org. Domini públic. |
La necessitat de compondre apareix
quan desitgem expressar una idea o sentiment. El llenguatge oral utilitza
lletres, síl·labes, paraules i frases per a assolir una expressió que tinga sentit.
El llenguatge plàstic ordena igualment els seus elements: línies, formes, colors,
teixidures i llums, per a configurar expressions visuals ordenades.
Compondre significa ordenar els
elements plàstics que configuren una imatge (línies, formes, colors, teixidures
i llum), per a aconseguir unitat.
En aquesta entrada parlarem
de dues lleis compositives: la Llei de la balança i la Llei de compensació de
masses.
La Llei de la balança rep aquest
nom perquè l'esquema compositiu resultant és semblant al de la figura d'una
balança. El peu de la balança se situa en el centre de la composició i és en aquest
espai central on es representa la figura amb més importància. A banda i banda
es distribueixen la resta dels elements, equilibrant els pesos.
La Llei de compensació de
masses es basa en l'equilibri dels pesos visuals (la grandària, el color, la
posició). En aquest cas la figura principal
de la composició es desplaça del centre de la composició i passa a situar-se en
un lateral. Per a compensar aquest pes descentrat es col·loquen altra o altres formes
allunyades del centre, de manera que contraresten el pes de la principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada