Pes Visual

Equilibri amb elements de tamany diferent. Font: Luc Viator. CC By-SA 3.0.

Per a la consecució de composicions equilibrades, es poden utilitzar estructures simètriques. No obstant això, és possible obtindre resultats més atractius organitzant les formes asimètricament i aprofitant el seu diferent pes visual per equilibrar el disseny. Per treballar en aquesta línia, els dissenyadors han de conèixer els factors que defineixen el pes visual dels elements que intervenen en una composició.

Respecte a aquestos factors, en primer lloc s’ha de tindre en compte la situació respecte l’orientació vertical: visualment un objecte té més pes com més dalt estiga en l'espai gràfic. Per tant no és possible obtenir equilibri en l’eix vertical col·locant objectes iguals a diferents altures. Per a aconseguir equilibri l'objecte situat més amunt ha de ser més lleuger.

En segon lloc ens trobem amb les diferències de pes relacionades amb l’orientació horitzontal: a causa de els nostres hàbits de lectura occidentals, la imatge es llig d'esquerra a dreta. Per tant el moviment cap a la dreta es percep més fàcil, com si demanara menys esforç. Quan observem dos objectes iguals, el de la dreta sembla major. Perquè semblen iguals cal augmentar la grandària del de l'esquerra.

Pel que fa als angles, l'ull de l'espectador sempre afavoreix la zona corresponent a l’angle inferior esquerre. Quan l'element més important de la composició apareix en l'angle inferior esquerre la composició és anivellada i de tensió mínima. Açò es deu al fet que la zona inferior pot suportar més pes que la superior i la zona esquerra pot suportar més pes que la dreta.  

I així arribaríem a la influència de l’esquelet estructural, el qual es fonamenta en els eixos vertical i horitzontal. El punt principal està determinat per l’encreuament d’aquestos dos eixos principals, per la qual cosa les formes situades en el centre del camp visual produiran sensació d'equilibri en l'espectador. D’aquesta manera, la impressió de pes de les formes augmentarà segons s'allunyen del centre de la composició. Però s’ha de tenir en compte que una posició sobre l'esquelet estructural pot aguantar més pes que altra descentrat allunyada d'aquests eixos.

Si us interesa ampliar la informació sobre aquest tema, us recomane dos llibres: Art i percepció visual, de Rudolf Arnheim, i La sintaxi de la imatge, de Donis A. Dondis.